Què es pot fer?
(Abans d’escoltar un conte basat en un mite o una llegenda…)
Informar-se del mite al qual fa referència (consulteu la Guia del conte)
Com es pot fer?
Cercant informació (bibliografia, internet…):
- 1. Origen del mite (país, època…).
- 2. Informació ampliada sobre els personatges.
- 3. Il·lustracions i gravats antics relacionats amb el mite.
- 4. Informació sobre objectes màgics (nom, propietats…).
- 5. Pel·lícules, obres de teatre, òperes, etc. basades en el mateix mite.
Què es pot fer?
(Quan s’escolta i es mira el conte amb l’infant per primera vegada…)
Observar la seva cara i les seves reaccions.
Fer pauses i comentaris si es nota que li costa seguir o perd l’interès.
Assegurar-se que entén les dimensions temporal, causal i intencional.
Si fa preguntes, respondre-les tenint en compte els seus interessos i necessitats.
Com es pot fer?
1. Emfatitzant la causalitat:
- Ex: “Com que els seus pares havien mort… algú l’havia de criar. El va criar Regin, un nan savi.”
- “Com que l’espasa provenia dels déus era molt, molt forta.”.
- “Com que la sang no li havia mullat aquest punt de l’esquena… no estava protegit.”
2. Emfatitzant les intencions:
- Ex: “Sembla que volia obtenir alguna cosa a canvi”.
- “Es volia apoderar del tresor” .
- “Volia ajudar el seu amic”.
3. Emfatitzant la dimensió temporal:
- Ex: “Al cap de moltes i moltes aventures…”
4. Responent i aclarint el significat d’una paraula o d’una locució:
> A la pregunta: “Què vol dir?”
> Respondre amb: “Un tipus de…; una manera de… ; es diu quan…” (A)
* Si no se’n sap la resposta, es pot apuntar i buscar-la després conjuntament (B).
Ex:
- Infant: “Caràcters rúnics? Què són caràcters rúnics?”
- Adult (A): “Són uns tipus de lletres diferents de les que fem servir nosaltres”.
- Adult (B): “Doncs… no ho sé… potser és una forma d’escriure. Després ho mirarem.”
Què es pot fer?
(Durant la primera lectura, en finalitzar la lectura o en lectures successives.)
Comentar les imatges del conte.
Com es pot fer?
Exemple d’imatge:
En aquest cas, la imatge completa la narració i, en alguns aspectes, amplia la informació.
- Exemple de comentari:
- Adult: “Mira el dibuix. S’hi veu l’espasa
partida que estava guardada amb pany i
clau dins d’un bagul.”
ANÀLISI PÀGINA 4 DEL CONTE:
El dibuix mostra, en una sola imatge, la seqüència temporal de transformació del nan Fàfnir en drac.
Les línies corbes al costat del drac indiquen el moviment de transformació. Les línies rectes indiquen l’allargament del cos.
La cara inicial del nan (part inferior dreta) es va allargant. Li creix el nas i li augmenta el nombre de dents (a cada nova imatge cap amunt i cap a l’esquerra); els braços es corben formant potes i les
mans es van transformant en urpes. A la caputxa apareix el triangle final típic de la cua dels dracs; els cabells, on es formaran les banyes, es van tornant punxeguts. A més de la cresta i les ales, se li formen per tot el cos les escates i arrugues pròpies de la pell del drac.
Tres nans contemplen admirats la transformació de Fàfnir.
A la imatge següent es veu el resultat final: el drac custodiant el tresor.
Què es pot fer?
(Quan s’escolta el mateix conte diverses vegades, en dies consecutius…)
Parar atenció als gestos, la veu i les expressions del narrador.
(a les Eines de “La recepta de la Mandràgora” es mostra com es poden analitzar les imatges i la veu).
Com es pot fer?
1. Comentar les expressions, els gestos de les mans, les veus:
Ex: “Sí que fa cara de ràbia! Mira’l: amb la boca oberta i ensenyant les dents. Fins i tot amb el puny tancat, Sigurd mostra la ràbia que sent”.
2. Comentar la veu dels personatges:
Ex:“Quina gràcia quan fa la veu dels ocells! Sembla veu de corb, tan aguda i esquerdada.”
3. Jugar a endevinar què està dient el narrador.
Possibles situacions de Sigurd per escollir al conte:
A) “Tremolava de por.”
B) “Esberlada pel mig.”
Què es pot fer?
Memoritzar i recitar alguns fragments amb el narrador.
Com es pot fer?
Proposem imitar la veu dels ocells.
Podem preguntar: “Què fan els ocells?” “Què diuen?”
Ex: “Aaaggj! Regin et vol matar per quedar-se el tresor.”
Què es pot fer?
(Quins elements constitueixen una història?)
Identificar els indrets on passa la història.
Fer un itinerari amb la successió temporal segons van apareixent.
Com es pot fer?
1. Fer llistes de llocs:
A) Que s’especifiquen a la llegenda.
- Ex: La cova on viu el nan, la cova on viu el drac, el clot que ha cavat Sigurd…
B) Que s’identifiquen amb els dibuixos.
- Ex: La cova del drac, la forja, el clot cavat per Sigurd, el llit on és atacat a traïció…
C) Que cal imaginar perquè no s’hi especifiquen ni hi són dibuixats.
- Ex: On va néixer Sigurd?
- En un castell?
- Podria ser el que apareix a la primera imatge?
2. Fer targetes o cartes (estil “Tarot de contes”, vegeu l’explicació a les pistes) amb dibuixos dels diversos indrets.
Què es pot fer?
(Quins elements constitueixen una història?)
Buscar tots els personatges.
Entendre l’origen, les característiques i el rol (o rols) que agafen al llarg de la narració.
Com es pot fer?
1. Preguntant les característiques dels personatges:
- Ex: “Qui és l’heroi?”
- “Quin és el seu origen?”
- “Quines característiques té?”
- “Quins rols fa a la llegenda?”
2. Fent llistes de personatges:
- Ex: “Quins altres personatges hi surten?”
3. Fent descripcions:
- Ex: “Quines característiques té?”
- “Quins rols fa a la llegenda?”
- El nan Regin:
- És baixet, lleig i barbut.
- És savi, astut i malvat.
- Ensenya i dóna consells a l’heroi perquè aconsegueixi els seus propòsits.
4. Dibuixar cartes (estil “Tarot de contes”, vegeu l’explicació a les pistes):
Què es pot fer?
(Quins elements constitueixen una història?)
Identificar els objectes màgics i les seves propietats.
Com es pot fer?
1. Preguntar:
- Ex.1: “Quins objectes màgics surten a la narració”
- L’espasa, el cor del drac i la sang del drac.
- Ex.2: “Quines propietats tenen?”
2. Pensar objectes màgics d’altres contes o llegendes.
- Ex: “La llàntia d’Aladí; les pomes de la Blanca Neus…”
Què es pot fer?
(Quins elements constitueixen una història?)
Identificar els motius i desigs de l’heroi.
Identificar les tasques que ha de dur a terme l’heroi.
Com es pot fer?
1. Identificar els motius que té Sigurd per actuar:
- > Tenir poder i fama.
- > Ajudar el seu amic.
2. Identificar altres tipus de desigs en altres contes:
- L’amor, el desig d’ajudar a un familiar, la riquesa…
3. Preguntar quines accions ha de fer l’heroi per aconseguir els seus objectius.
Què es pot fer?
(Quins elements constitueixen una història?)
Identificar què ens transmet el final de la narració.
Com es pot fer?
1. Pensar una frase que resumeixi la intenció moral del text:
Exemples:
- > Enganyar la princesa va ser una cosa molt lletja.
- > Fins i tot els grans herois tenen algun punt feble.
- > Com que vas matar el drac i el nan, ara et toca morir.
Què es pot fer?
La història narrada com un conjunt de fets ORGANITZATS…
1. en l’espai i el temps
2. de manera causal
* (Vegeu “La història té les seves regles“ a “Per saber-ne més sobre Mites i llegendes”)
Com es pot fer?
1. Fer un itinerari dels llocs per on passa Sigurd i l’acció o accions que hi duu a terme:
Exemple de representació icònica:
Treball sobre Cristòfor Colom realitzat per alumnes de 6è d’Educació Primària de Barcelona.
2. Fer un mapa conceptual indicant relacions:
- > Què va passar?
- > Amb quin motiu?
- > Què ho va fer possible?
Exemple de relacions entre esdeveniments:
Treball sobre Cristòfor Colom realitzat per alumnes de 6è d’Educació Primària de Barcelona.
ACTIVITATS ESPECÍFIQUES 