O que se pode fazer?

(Quan s’escolta el conte amb l’infant per primera vegada…)

Observar la seva cara i les seves reaccions.

Fer pauses i comentaris si es nota que els consta seguir el fil o perden l’interès.

Si fan preguntes, respondre-les tenint en compte els seus interessos i necessitats.

Relacionar els esdeveniments del conte amb les seves experiències personals.

Como se pode fazê-lo?

1. COMENTANT:

A) Comentari sobre sentiments:

Ex: “Vaja! Sembla que està preocupada.”

B) Glossa:

Ex: “Ha, ha! No li voldrà posar “gelat de llimona” al seu germanet…”

C) Repetició i valoració:

Ex: Irina significa “que porta la pau”. És bonic!

2. RESPONENT:

A) Aclarint el significat d’una paraula, o d’un grup de paraules, que expressen un significat:

• A la pregunta: Què vol dir?

• Respondre amb: Una mena de…; una manera de… ; es diu quan…; és el que…  (També es pot respondre o ampliar amb una analogia.)

Ex.:

• Infant: Bramar? Què és bramar?
• Adult: És el que fan els rucs: els gossos borden i els rucs bramen.

B) Reformulant la pregunta o proposant una hipòtesi a fi que pugui trobar la resposta tot sol:

Ex:

• Infant: Per què no saba dir la “erra”?
• Adult: Potser perquè encara era massa petita.
• Infant: Sí, era massa petita. Després ja la va aprendre.

3. RELACIONANT amb experiències viscudes:

Aquest conte permet anar comparant les vivències de la Irina amb les de l’infant lector.

Ex:

• Adult: L’àvia també et cantava cançons, te’n recordes?

O que se pode fazer?

(Quan es torna a llegir…)

Comentar les imatges del conte.

Como se pode fazê-lo?

A més de COMENTAR les imatges i la seva relació amb el text, en aquest conte podem PARAR ATENCIÓ a:

A) Els tipus d’imatges emprades com a recurs per marcar el temps de l’acció:

• > Present: A partir de les il·lustracions bàsiques (la mare i la Irina parlant mentre miren l’àlbum).
• > Passat: A partir de les fotografies de l’àlbum (la història de la Irina).
• > Futur: A la bafarada amb dibuixos infantils (el que la Irina imagina).

A la darrera pàgina, el present de la Irina (està dibuixant) es representa amb una fotografia per mostrar que l’àlbum va avançant cap el present; aquest episodi (fer un dibuix) ja pertany, també, a la seva historia i passarà a formar part de l’àlbum.

B) A l’expressió de les emocions a la cara de la Irina.

O que se pode fazer?

(Quan s’escolta el mateix conte diverses vegades,en dies consecutius…)

Parar atenció gestos, veus i expressions del narrador.

Consultar la “Guia d’anàlisi de gestos”.

Como se pode fazê-lo?

1. COMENTANT:

A) Les expressions de la cara i els gestos:

Ex.:

• Adult: Quan diu “els pares pensen el nom” es toca el cap, perquè pensem amb el…
• Infant: …amb el cap.
• Adult: Jo també ho faig quan haig de pensar o recordar.

B) La veu de cada personatge i del narrador:

Ex.:

• Adult: T’hi has fixat? La Irina posa una veu aguda, com de nena petita…

2. JUGAR A ENDEVINAR què dirà tot seguit el narrador:

Ex:

• Adult: “La Irina la va mirar amb cara de…”
• Què et sembla? És cara de por, d’alegria, de sorpresa, de ràbia…?

O que se pode fazer?

(Quan s’escolta el mateix conte diverses vegades, en dies consecutius…)

Recordar una llista, canviar alguns fragments
del conte (canvi de persona, de discurs directe a indirecte, etc.).

Como se pode fazê-lo?

Entre altres fragments possibles, escollim com a mostra una llista que es pot tornar a dir canviant de discurs directe a indirecte i de segona a tercera persona.

Mostrem alguns trossos, que per la seva sonoritat, repetició o rima poden ser més atractius i fàcils de recordar:

Ex.: 

• “Vaig escriure moltes coses sobre tu:
• com has anat creixent,
• quando começou a caminhar,
• quan vas començar a caminar,
• quan vas començar a parlar,
• quan vas aprendre a escriure…
• i també les teves primeres paraules.”

Adult: Què escrivia la mare a l’àlbum?

Infant: Com anava creixent,

• quan va començar a caminar,
• quan va començar a parlar,
• quan va aprendre a escriure
• i les seves primeres paraules.

O que se pode fazer?

Prendre consciència del propi nom: origen i significat.

Como se pode fazê-lo?

Com prendre consciència del nom propi:

1. Ajudar els infants a aprendre el seu nom i cognoms.

Ex.: Em dic Lluís Casals Miró.

2. Partint dels motius pels quals van posar Irina a la protagonista del conte, parlar de l’origen del nom i els cognoms.

> Per què et van posar “_____”? (animar els infants a preguntar-ho als adults).

> Buscar l’origen familiar dels cognoms:

– Aprendre el nom i els cognoms dels pares.

– Comparar els cognoms propis amb els dels pares.

– Comparar els cognoms propis amb els dels germans, cosins, tiets…

3. Comentar les altres maneres amb què ens anomenen:

• > Noms afectuosos: Qui? Quan?
  • Ex.: La mare sempre em diu “preciosa”.
• > Reducció del nom o del cognom:
  • Ex.: Els amics em diuen “Quim”.

O que se pode fazer?

Desenvolupar la continuïtat del “jo”.

Como se pode fazê-lo?

1. Aprendre la data de naixement.

Relacionar la data de naixement amb algun esdeveniment remarcable.

• Ex: Va ser l’any de la gran nevada.
• Ex: Va ser l’any de les olimpíades.

2. Explicar als infants (o animar-los perquè ho preguntin als pares):

• > On van néixer: país, ciutat, lloc concret.
• > Com eren quan van néixer

3. Dibuixar-se a si mateixos: com eren de petits i com són ara.

O que se pode fazer?

(La Irina té un àlbum amb fotografies des que era al ventre de la mare fins ara. També hi ha escrits de la seva mare sobre el que feia i deia quan era petita.)

Recopilar i fer servir tot el que pugui ajudar a recordar.

Como se pode fazê-lo?

1. Animar els infants a buscar i preguntar (a casa i a l’escola) allò que els pot ajudar a recordar el seu passat.

Ex: Fotos, vídeos, diaris, capsa de records, joguines, les seves produccions (dibuixos, escrits, manualitats).

2. Animar-los a participar en activitats de “conservar” els records.

Ex: Participar en l’elaboració d’un àlbum; tenir un lloc per guardar els seus dibuixos…

3. Fer un “Circuit de la memòria” (vegeu pista 2): fer un tomb per casa i, a cada habitació, escollir tres coses que facin aflorar records del passat. Parlar-ne amb els adults.

O que se pode fazer?

Desenvolupar la memòria de fets del passat.

Como se pode fazê-lo?

1. La Irina i la seva mare parlen del que la nena feia en el passat:

2. Tenir en compte l’esquema anterior (què, on, quan, amb qui, com se sentien) per parlar amb els infants del seu passat i ajudar-los a recordar.

Exemple d’una conversa en què s’ha escollit un tamboret com a objecte per recordar en el “Circuit de la memòria” proposat a l’apartat anterior:

• Infant: El tamboret.
• Mare: El tamboret? Què feies amb el tamboret?
• Infant: M’hi enfilava per rentar-me les mans i les dents.
• Mare: I tant. No tenies ni tres anys que ja ho volies fer solet. Te’n recordes?
• Infant: Sí.
• Mare: I què deia el pare?
• Infant: Aplaudia. Deia: “Visca!, visca!”
• Mare: Deia: “Visca!, visca! Quin fill més gran que tinc!”

3. Promoure l’explicació d’episodis del passat exposant breument un fet viscut per l’adult i preguntant als infants si han viscut alguna situació semblant.

Ex: Quan era petita, una vegada em va picar una abella. T’ha passat alguna cosa semblant a tu?

4. A partir d’esdeveniments molt especials, recuperar i organitzar-ne d’altres.

Ex: Quan et vas trencar el braç, tenies quatre anys, recordes amb quins amiguets estaves jugant? Ja anaves a l’escola?

5. A l’escola, com a resultat i recopilació de totes les tasques proposades en aquest i altres apartats, es pot fer una activitat en què cada infant expliqui oralment la seva biografia per gravar-la i escoltar-la després.

O que se pode fazer?

Desenvolupar la memòria de fets del passat.

Parlar sobre el passat proper no compartit.

Como se pode fazê-lo?

Crear espais i moments en què es fomenti l’explicació d’esdeveniments i anècdotes personals (a l’escola també poden ser grupals):

Ex. 1: A casa

A l’hora del sopar (tots junts asseguts a taula) s’explica com ha anat el dia.

• > Cadascú explica alguna cosa.
• > Si s’escau, els fills expliquen alguna cosa que els ha passat.
• > La mare ajuda a un fill a explicar al pare alguna cosa que li ha passat, i que la mare ha vist però el pare no. L’ajuda aportant context, preguntant-ne el motiu…

Ex. 2: A l’escola:

• > Quan un grup fa una sortida, expliquen als altres què han fet i com els ha anat.
• > Es destina alguna estona a recordar les anècdotes de la setmana.
• > Els infants comparteixen amb els altres les seves experiències en cas que hagin assistit a algun esdeveniment important fora de l’escola.
• > A les tutories es destinen espais a fi que els infants puguin explicar algunes experiències.

O que se pode fazer?

Prendre consciència del propi desenvolupament lingüístic.

Como se pode fazê-lo?

La mare de la Irina li explica moltes coses sobre el seu desenvolupament lingüístic:

Els infants poden buscar al conte aquesta informació i encetar una conversa amb informació de la Irina i amb informació personal.