Què es pot fer?
(Quan s’escolta i es mira el conte amb l’infant per primera vegada i també a les següents tornades…)
Seguir amb l’infant el text del conte (llegint-lo o escoltant la lectura del narrador).
Parar atenció a l’expressió facial de l’infant i a les seves reaccions per:
Fer pauses i comentaris si es nota que li costa seguir o perd l’interès.
Respondre les preguntes que pugui fer, tenint en compte els seus interessos i necessitats.
Relacionar els esdeveniments del conte amb les seves experiències.
Com es pot fer?
1. Gesticulant:
Mostrant amb gestos les qualitats de l’espai.
Ex.: Ooooooooh! Quin bosc més gran. (obrint els braços)
2. Assenyalant posicions de l’espai respecte el cos:
Ex.: Mostrar amb els braços, doblegats al centre del cos, obrint el dret cap a la dreta i nombrant la referència espacial respecte el cos.
3. Repetint i valorant.
Ex.: Caram! Una idea molt bona! Des de dalt tindran una bona perspectiva, ho veuran millor.
4. Responent i/o preguntant.
Aclarint el significat de paraules, locucions…:
A la pregunta: “Què vol dir?”
> Es pot respondre amb: “un tipus de…; una manera de…; es diu quan…; és el que…”
* També ampliar-ho amb analogies.
Ex.1: Què vol dir “escarpada”? Es diu d’un indret molt pendent i ple de roques.
> Fent una pregunta relacionada amb les imatges:
Ex.2: Escarpada? Mira, com són aquestes muntanyes?
> Relacionant la lectura amb experiències viscudes per l’infant:
Ex.3: Escarpada? Recordes quan et volies enfilar per les roques del penya-segat de… eren molt escarpades.
Què es pot fer?
(Quan es torna a llegir…)
Per comentar les imatges i la seva relació amb el text es pot parar atenció a:
Com es pot fer?
1. Les formes de desplaçar-se dels protagonistes:
(caminar, anar en bicicleta, grimpar, lliscar…)
2. La mida i la forma dels objectes:
(sinuós, arquejat, espès, frondós…)
3. Els punts de referència que ofereixen les imatges per seguir un recorregut:
(petjades, pèls als matolls, lladrucs llunyans, cap a l’oest…)
4. El color de les imatges i la posició del sol ens indica el pas del dia i com va caient la tarda fins que es fa fosc.
Què es pot fer?
(Quan s’escolta el conte diverses vegades, en dies consecutius…)
Recordar una llista, canviar alguns fragments del conte, controlar l’exhaustivitat…
Com es pot fer?
Del conte hem triat:
“Ahir vam perdre el gos
en aquest bosc.
És un golden,
de mida mitjana, mans i juganer.
L’heu vist?”
Què es pot fer?
Coneixem l’espai a partir del nostre cos i dels moviments que realitzem. Per això comencem proposant activitats per conèixer-lo.
Com es pot fer?
1. Observar i parlar del cos a partir de llibres temàtics.
2. Anomenar i fer llistes de parts del cos
Els infants anomenen parts del cos. Les escriu el propi infant o un adult.
3. Dibuixar el cos
Quan l’anomena i el representa en dues dimensions, l’infant redunda en un coneixement cada vegada més accessible i més fàcilment categoritzat.
Què es pot fer?
El cos en moviment defineix espais, postures i formes de desplaçar-se sovint oposades (obrir/tancar; pujar/baixar; davant/darrere; de pressa/a poc a poc…)
Com es pot fer?
1. Anomenar i fer moviments amb el cos sense desplaçament.
Proposem una activitat en què els infants moguin el cos sense moure’s del lloc i diguin els moviments que van fent. Poden ser parts del cos.
Ex.:
> Podem obrir i tancar…
els ulls,
la boca,
les mans,
els braços,
les cames.
> Podem aixecar…
les celles,
els braços,
les cames.
> Podem girar…
el cap,
la cintura,
les mans.
> Podem creuar…
els dits,
les cames.
> Podem moure tot el cos:
Ajupir-se, agenollar-se, asseure’s, aixecar-se, recargolar-se, estirar-se…
2. Anomenar i fer moviments amb el cos amb desplaçament.
Hi ha moltes activitats mitjançant les quals podem ajudar els infants a conceptualitzar els moviments de desplaçament a través del espai: la
forma de moure’s, els mitjans que empra, la velocitat amb què ho fa, fins i tot, els perills que comporta.
A les pistes d’aquest mateix conte podeu trobar la descripció detallada d’una activitat “Localitzar un objecte amagat”.
Aquí proposem que els infants es desplacin i expliquin com ho han fet.
Ex.:
> Quan no se’ls acut cap opció en pot proposar l’adult:
Caminant, saltant, corrent, arrossegant-se, fent tombarelles, rodant, gatejant, grimpant, lliscant, escalant, nedant, bussejant…
> L’adult comenta les situacions i espais en què se sol desplaçar d’aquesta forma:
“Oh! Nedar només ho podem simular perquè no som a l’aigua.”
“Grimpant, dalt d’un arbre o d’una muntanya.”
> També pot preguntar:
I per un pendent? Com podríem baixar?
Què es pot fer?
Com es descriu la forma de les coses?
El coneixement espacial també consisteix a posar atenció i expressar amb precisió la forma de les coses.
Com es pot fer?
1. Reconèixer la forma d’objectes quotidians i establir les relaciones d’analogia entre aquests objectes i les formes geomètriques
(plat, pilota, taula, gelat, dau, cossi, cucurutxo…)
2. Jugar a endevinar quin objecte es descriu:
a) L’adult descriu emprant un vocabulari ampli i precís:
Noms de formes geomètriques, cares, arestes , espais interiors, ubicació de parts i detalls espacials.
b) L’infant descriu i l’adult potencia diàlegs amb preguntes:
– Es pot…? (obrir, tancar, posar-hi coses… aguantar cap per avall…)
– Té arestes?…
3. Jugar a dibuixar la imatge que un company descriu oralment:
> Descripció oral.
> Descripció oral i amb gestos.
> Descripció i aclariment de dubtes i preguntes.
Per fer correctament el dibuix els infants haurien de descriure i preguntar la mida, el color, la situació…
Exemple de mala descripció:
Infant 1 descriu el dibuix: “Hi ha un quadrat, sota del quadrat hi ha un triangle i a sota un rectangle…”
Dibuix que descriu:
Dibuix que l’infant 2 fa a partir de la descripció:
Què es pot fer?
Per on anem?
Parar atenció als punts de referència, a l’orientació i a les distàncies.
*Vegeu també a Pistes “El camí de casa a l’escola”.
Com es pot fer?
Joc de seguir indicacions.
L’adult dona ordres a fi que l’infant pugui arribar a un lloc i trobar un objecte amagat.
Desplaçaments:
> Cap a on cal moure’s :
cap endavant, cap enrere, a la dreta, a l’esquerra.
> Quant s’ha d’avançar:
Nombre i unitat de mesura: 3 passes, cinc metres…
Fins un punt de referència: fins la taula, fins la porta…
Què es pot fer?
Aprendre a representar l’espai vist des de dalt, en dues dimensions.
Com es pot fer?
Dos dimensions:
> Mirar i comentar diferents mapes i plànols amb les llegendes corresponents.
Ensenyar alguns símbols per representar els elements del espai dins d’una casa (porta, finestra, taula…) i a l’exterior (carretera, camí, sender, casa, veïnat, arbre sol, pont…)
> Joc: “De la representació a la realitat”
Buscar un objecte amagat amb el suport d’un mapa.
Pot ser molt senzill (una creu representant la posició de l’objecte enterrat a l’arena). O molt més complex. El plànol de la casa, de l’escola…
Què es pot fer?
Conèixer les convencions culturals i socials per parlar dels espais grans.
Com es pot fer?
1. Punts cardinals.
Aprendre els punts cardinals observant el sol i les ombres a diferents hores del dia.
2. Geografia política propera.
Aprendre el nom del carrer, del poble, del país on es viu.
3. Inclusió.
Treballar amb poesies que tractin la inclusió; i que els infants facin la seva pròpia.
“A París, hi ha una carrer;
en aquest carrer, hi ha una casa;
en aquesta casa, hi ha una escala;
en aquesta escala, hi ha una habitació;
en aquesta habitació, hi ha una taula;
…”
Cançó Infantil
(Espècies d’espais. Au: Perec, G. . Ed.: Montesinos. Barcelona, 1999.)
ACTIVITATS ESPECÍFIQUES 