O que se pode fazer?
(Quan s’escolta i es mira el conte amb l’infant per primera vegada i també a les següents tornades…)
Seguir amb l’infant el text del conte (llegint-lo o escoltant la lectura del narrador).
Parar atenció a l’expressió facial de l’infant i a les seves reaccions per:
Fer pauses i comentaris si es nota que li costa seguir o perd l’interès.
Respondre les preguntes que pugui fer, tenint en compte els seus interessos i necessitats.
Relacionar els esdeveniments del conte amb les seves experiències.
Como se pode fazê-lo?
1. Gesticulant:
Mostrant amb gestos les qualitats de l’espai.
Ex.: Ooooooooh! Quin bosc més gran. (obrint els braços)
2. Assenyalant posicions de l’espai respecte el cos:
Ex.: Mostrar amb els braços, doblegats al centre del cos, obrint el dret cap a la dreta i nombrant la referència espacial respecte el cos.
3. Repetint i valorant.
Ex.: Caram! Una idea molt bona! Des de dalt tindran una bona perspectiva, ho veuran millor.
4. Responent i/o preguntant.
Aclarint el significat de paraules, locucions…:
A la pregunta: “Què vol dir?”
> Es pot respondre amb: “un tipus de…; una manera de…; es diu quan…; és el que…”
* També ampliar-ho amb analogies.
Ex.1: Què vol dir “escarpada”? Es diu d’un indret molt pendent i ple de roques.
> Fent una pregunta relacionada amb les imatges:
Ex.2: Escarpada? Mira, com són aquestes muntanyes?
> Relacionant la lectura amb experiències viscudes per l’infant:
Ex.3: Escarpada? Recordes quan et volies enfilar per les roques del penya-segat de… eren molt escarpades.
O que se pode fazer?
(Quan es torna a llegir…)
Per comentar les imatges i la seva relació amb el text es pot parar atenció a:
Como se pode fazê-lo?
1. Les formes de desplaçar-se dels protagonistes:
(caminar, anar en bicicleta, grimpar, lliscar…)
2. La mida i la forma dels objectes:
(sinuós, arquejat, espès, frondós…)
3. Els punts de referència que ofereixen les imatges per seguir un recorregut:
(petjades, pèls als matolls, lladrucs llunyans, cap a l’oest…)
4. El color de les imatges i la posició del sol ens indica el pas del dia i com va caient la tarda fins que es fa fosc.
O que se pode fazer?
(Quan s’escolta el conte diverses vegades, en dies consecutius…)
Recordar una llista, canviar alguns fragments del conte, controlar l’exhaustivitat…
Como se pode fazê-lo?
Del conte hem triat:
“Ahir vam perdre el gos
en aquest bosc.
És un golden,
de mida mitjana, mans i juganer.
L’heu vist?”
O que se pode fazer?
Coneixem l’espai a partir del nostre cos i dels moviments que realitzem. Per això comencem proposant activitats per conèixer-lo.
Como se pode fazê-lo?
1. Observar i parlar del cos a partir de llibres temàtics.
2. Anomenar i fer llistes de parts del cos
Els infants anomenen parts del cos. Les escriu el propi infant o un adult.
3. Dibuixar el cos
Quan l’anomena i el representa en dues dimensions, l’infant redunda en un coneixement cada vegada més accessible i més fàcilment categoritzat.
O que se pode fazer?
El cos en moviment defineix espais, postures i formes de desplaçar-se sovint oposades (obrir/tancar; pujar/baixar; davant/darrere; de pressa/a poc a poc…)
Como se pode fazê-lo?
1. Anomenar i fer moviments amb el cos sense desplaçament.
Proposem una activitat en què els infants moguin el cos sense moure’s del lloc i diguin els moviments que van fent. Poden ser parts del cos.
Ex.:
> Podem obrir i tancar…
els ulls,
la boca,
les mans,
els braços,
les cames.
> Podem aixecar…
les celles,
els braços,
les cames.
> Podem girar…
el cap,
la cintura,
les mans.
> Podem creuar…
els dits,
les cames.
> Podem moure tot el cos:
Ajupir-se, agenollar-se, asseure’s, aixecar-se, recargolar-se, estirar-se…
2. Anomenar i fer moviments amb el cos amb desplaçament.
Hi ha moltes activitats mitjançant les quals podem ajudar els infants a conceptualitzar els moviments de desplaçament a través del espai: la
forma de moure’s, els mitjans que empra, la velocitat amb què ho fa, fins i tot, els perills que comporta.
A les pistes d’aquest mateix conte podeu trobar la descripció detallada d’una activitat “Localitzar un objecte amagat”.
Aquí proposem que els infants es desplacin i expliquin com ho han fet.
Ex.:
> Quan no se’ls acut cap opció en pot proposar l’adult:
Caminant, saltant, corrent, arrossegant-se, fent tombarelles, rodant, gatejant, grimpant, lliscant, escalant, nedant, bussejant…
> L’adult comenta les situacions i espais en què se sol desplaçar d’aquesta forma:
“Oh! Nedar només ho podem simular perquè no som a l’aigua.”
“Grimpant, dalt d’un arbre o d’una muntanya.”
> També pot preguntar:
I per un pendent? Com podríem baixar?
O que se pode fazer?
Com es descriu la forma de les coses?
El coneixement espacial també consisteix a posar atenció i expressar amb precisió la forma de les coses.
Como se pode fazê-lo?
1. Reconèixer la forma d’objectes quotidians i establir les relaciones d’analogia entre aquests objectes i les formes geomètriques
(plat, pilota, taula, gelat, dau, cossi, cucurutxo…)
2. Jugar a endevinar quin objecte es descriu:
a) L’adult descriu emprant un vocabulari ampli i precís:
Noms de formes geomètriques, cares, arestes , espais interiors, ubicació de parts i detalls espacials.
b) L’infant descriu i l’adult potencia diàlegs amb preguntes:
– Es pot…? (obrir, tancar, posar-hi coses… aguantar cap per avall…)
– Té arestes?…
3. Jugar a dibuixar la imatge que un company descriu oralment:
> Descripció oral.
> Descripció oral i amb gestos.
> Descripció i aclariment de dubtes i preguntes.
Per fer correctament el dibuix els infants haurien de descriure i preguntar la mida, el color, la situació…
Exemple de mala descripció:
Infant 1 descriu el dibuix: “Hi ha un quadrat, sota del quadrat hi ha un triangle i a sota un rectangle…”
Dibuix que descriu:
Dibuix que l’infant 2 fa a partir de la descripció:
O que se pode fazer?
Per on anem?
Parar atenció als punts de referència, a l’orientació i a les distàncies.
*Vegeu també a Pistes “El camí de casa a l’escola”.
Como se pode fazê-lo?
Joc de seguir indicacions.
L’adult dona ordres a fi que l’infant pugui arribar a un lloc i trobar un objecte amagat.
Desplaçaments:
> Cap a on cal moure’s :
cap endavant, cap enrere, a la dreta, a l’esquerra.
> Quant s’ha d’avançar:
Nombre i unitat de mesura: 3 passes, cinc metres…
Fins un punt de referència: fins la taula, fins la porta…
O que se pode fazer?
Aprendre a representar l’espai vist des de dalt, en dues dimensions.
Como se pode fazê-lo?
Dos dimensions:
> Mirar i comentar diferents mapes i plànols amb les llegendes corresponents.
Ensenyar alguns símbols per representar els elements del espai dins d’una casa (porta, finestra, taula…) i a l’exterior (carretera, camí, sender, casa, veïnat, arbre sol, pont…)
> Joc: “De la representació a la realitat”
Buscar un objecte amagat amb el suport d’un mapa.
Pot ser molt senzill (una creu representant la posició de l’objecte enterrat a l’arena). O molt més complex. El plànol de la casa, de l’escola…
O que se pode fazer?
Conèixer les convencions culturals i socials per parlar dels espais grans.
Como se pode fazê-lo?
1. Punts cardinals.
Aprendre els punts cardinals observant el sol i les ombres a diferents hores del dia.
2. Geografia política propera.
Aprendre el nom del carrer, del poble, del país on es viu.
3. Inclusió.
Treballar amb poesies que tractin la inclusió; i que els infants facin la seva pròpia.
“A París, hi ha una carrer;
en aquest carrer, hi ha una casa;
en aquesta casa, hi ha una escala;
en aquesta escala, hi ha una habitació;
en aquesta habitació, hi ha una taula;
…”
Cançó Infantil
(Espècies d’espais. Au: Perec, G. . Ed.: Montesinos. Barcelona, 1999.)
ATIVIDADES ESPECÍFICAS 