O que se pode fazer?

(Quan s’escolta i es mira el conte amb l’infant per primera vegada i també a les següents tornades…)

Seguir el text amb l’infant (llegir-lo o escoltar la lectura del narrador).

Parar atenció a l’expressió facial de l’infant i a les seves reaccions per:

Fer comentaris i preguntes quan es noti que li costa seguir el fil o que perd l’interès.

Si fa preguntes, respondre-les tenint en compte els seus interessos i necessitats.

Relacionar els esdeveniments del conte amb experiències personals de l’infant.

Como se pode fazê-lo?

1. Comentant:

A) Comentari sobre emocions.

• Ex: Ui, ui…! Quina por, el llop, tan malhumorat.

B) Relació amb coneixements previs

• Ex: Caram, no ho sabia que els llops fessin pudor.

2. Repetint i valorant:

• Ex.1: Al llibre:“Pobre mare! Quin neguit! Quines llàgrimes!”
  • Adult: Està preocupada! I com plora! És clar, pobreta mare, s’havia quedat sense les seves filles.

• Ex.2:  Al llibre: “Aquesta veu és massa ronca…”
  • Adult: Fixa-t’hi, se n’ha adonat de seguida!

3. Responent i/o preguntant.

A)  Aclarint el significat de paraules, locucions…:

> A la pregunta: “Què vol dir?”

> Es pot respondre amb: “un tipus de”…; “una manera de”… ; “es diu quan”…;“és el que”…;

* També ampliar-ho amb analogies.

Ex:

• Infant:  Ser molt viu? Què vol dir ser molt viu?
• Adult:  Ser molt viu és ser espavilat. Al conte també vol dir que sap parar paranys i fer trucs.

B)  Plantejant hipòtesis sobre la continuació del conte.

Ex: 

• Adult: Una idea? Què se li haurà acudit?

C) Relacionant la lectura amb experiències viscudes per l’infant:

Ex:

• Adult: Tu també enyores la mama quan triga a venir, oi?

O que se pode fazer?

(Quan es torna a llegir…)

Comentar les imatges del conte.

Como se pode fazê-lo?

A més de COMENTAR les imatges i la seva relació amb el text, en aquest conte es pot PARAR ATENCIÓ a:

A) Comparar la forma de presentar el text narrat i la forma de presentar el discurs directe:

     > Text narrat: damunt del fons del conte.

     > Discurs directe: dins de bafarades i altres recursos.

B) Les pistes que dóna la imatge per saber si qui truca a la porta és el llop o és la mare cabra.

Ex: L’urpa, l’olor…

C) Els espais interior i exterior de la casa marcats per la porta que fa de frontera.

O que se pode fazer?

(Quan s’escolta el conte diverses vegades, en dies consecutius…)

Recordar una llista, canviar alguns fragments del conte, controlar l’exhaustivitat…

Como se pode fazê-lo?

El conte permet fer enumeracions i comptar. Per exemple, els llocs on es van amagar les cabretes quan va entrar el llop:

Ex:

• Adult: On es van amagar?
• Infant: La Gran dins el forn.
  Una al paner de la roba.
  Una altra es va amagar al rebost.
  La Poruga sota el llit.
  I la Negreta estava amagada sota la taula.
• Adult: Així, quantes n’hi havia? En falta alguna? Què els hi havia passat?

O que se pode fazer?

Com pot prendre consciència d’on ve el coneixement?

Como se pode fazê-lo?

1. L’adult esdevé model citant les fonts amb precisió:

Ex:
“Ahir van dir a les notícies que… “
“He llegit al diari…”
“Diu la tia Enriqueta…”
“Aquest matí he vist un esquirol al pati de l’escola.”
“Mmmm! Quina olor de xocolata! Que fas xocolata desfeta?

2. Propiciar converses amb preguntes i comentaris per pensar i parlar sobre l’origen del coneixement :

Ex:

• – Com ho saps?
  – Com te n’has adonat?
  – Per què ho dius?
  – On ho has sentit?
  – Qui ho ha dit?

3. Jugar a reconèixer allò que ja s’havia vist, sentit i tastat:

> Oïda: sorolls, sons, veus

Ex:
– Saps qui és pel soroll que fa quan camina?
– El reconeixes per la veu?
– Què és el que fa aquest soroll?

> Vista:

Reconèixer el tot per una part: “Quin animal pot ser? Com ho saps?”
Reconèixer un lloc veient-ne les fotos: “Reconeixes aquesta casa? En què t’has fixat?”

> Gust i olfacte:

Reconèixer un menjar amb els ulls tancats, per l’olor i pel gust.

> Tacte:

Reconèixer objectes, que són dins d’una bossa opaca, palpant-los amb les mans.

O que se pode fazer?

Com es pot fixar en les pistes i els indicadors?

Como se pode fazê-lo?

1. Demanar als infants que pensin pistes que els ajudaran a saber…

• > L’estat d’ànim d’una persona.
• > Quan temps fa que ens van fer aquella foto.
• > Que hi ha un incendi no gaire lluny.
• > Si és millor agafar el paraigua.

Construir la frase sencera en la direcció inversa a la donada.

Ex:
Pare: Com saps si feia calor o fred a la foto?
Nena: Fred perquè em poses la jaqueta.
Pare: És cert, era l’hivern i feia fred.

2. Fer preguntes perquè relacionin els fets amb els seus antecedents i/o els seus conseqüents.

      Ex:

      -Què es té ganes de fer després de menjar molt?

      –Què passa si no reguem les flors?

      -Què passa quan és l’aniversari d’algú?

      -Per què estan molls els carrers?

O que se pode fazer?

Com pot comprendre i emprar verbs modals de certesa i possibilitat?

Como se pode fazê-lo?

1. Graduar la certesa:
Pensar el grau de certesa d’una afirmació o d’una negació.

A) Frases del conte: Omplir la graella posant una creu al requadre corresponent.

B) Frases de la nostra vida: Cadascú inventa frases a partir de la pròpia vida, osa la creu a la casella corresponent i explica el motiu de certesa o de dubte.

2. Fer preguntes amb verbs cognitius i modals:

Ex:

– Tu què en penses?
– Tens algun dubte sobre això?
– Ho saps segur?
– Com t’ho imagines?

O que se pode fazer?

Com pot saber que no tothom té accés a les mateixes fonts?

Como se pode fazê-lo?

1. Buscar fets i situacions que alguns poden conèixer i altres no.
2. Jugar a començar frases perquè un company les acabi i acabar les que el company ha començat.
Les frases corresponen a quatre supòsits:

1. No ho han vist tots.
2. Només ho han sentit alguns.
3. No se’ls ha acudit relacionar-ho.
4. Alguns són experts (ho han estudiat/investigat).

O que se pode fazer?

Com pot buscar els errors a les fonts o en la deducció, l’engany?

Como se pode fazê-lo?

1. Buscar les equivocacions que van cometre els personatges del conte:

> Les cabretes:

Ex.: “Com que feia la mateixa olor que la mare van pensar que era ella, però era el llop.”

> La mare cabra:

Ex.: “Com que no veia cap cabreta a casa va pensar que el llop se les havia menjat totes.”

> El llop:

Ex.: “Com que li feia mal la panxa i no sabia que la tenia plena de pedres va pensar que el mal el causaven les cabretes.”

2. Fer una llista de tot el que va fer el llop per enganyar les cabretes i fer-les creure que era la mare.

Ex.: 

• Va comprar un xarop per tenir la veu més fina.
• Es va pintar la pota blanca i les ungles de colors.
• Es va posar colònia per fer la mateixa olor que la mare cabra.

“Les aparences, de vegades, enganyen”

Quina és més gran?

O que se pode fazer?

Com pot relacionar diferents fonts i premisses, comprovar i verificar?

Como se pode fazê-lo?

1. Proposar silogismes:

Si…

la mare cabra té la veu fina i el que truca no té la veu fina… 

Aleshores…

… no és la mare cabra.

Si…

cada diumenge dinem junts i avui és diumenge

Aleshores…

… avui dinarem tots junts.

2. Verificar, comprovar, afegir evidències:

Si…

hagués estat la mare cabra…

Aleshores…

…hauria insistit.

sembla xocolata…

                                      … l’olorarem.

12+5= 27…

… tornem-ho a comptar.